El Rock Progressiu (o Rock Simfònic o Art Rock) és un gènere adult i intel·lectual per excel·lència, que neix a Anglaterra al final de la dècada dels 60. A partir de 1968 s’aplica l’etiqueta de progressiu a bandes que realitzaven composicions que anaven més enllà de l’estructura clàssica del pop, blues i rock comercials.
El rock tradicional prové del blues i estils com el country o el soul, amb una estructura harmònica molt més simple, en canvi, el concepte “progressiu” es refereix a la utilització de progressions harmòniques, fent que l’estil, a la seva composició estructural, s’assembli més a la música clàssica, el jazz o la música experimental i d’avantguarda, però amb infulències del hard-rock, pop psicodèlic, folk, blues-rock, jazz, etc.
Generalment són discos conceptuals, amb intèrprets virtuosos que creen temes molt propers a suites, interludis o peces de llarga durada (és habitual que un tema ocupi tota una cara d’un disc de vinil) amb variants rítmiques… Pel que fa a la melodia, el seu nom ho diu, es tracta d’una melodia progressiva, amb composicions molt complexes, on cada instrument és notori i pren un paper molt important.
El Progressiu és una autèntica esponja capaç d’absorbir infinitat d’influències i experimentar amb altres músiques per incorporar-les a la base del rock. Entre les bandes més reconegudes i pioneres d’aquest gènere es troben Pink Floyd, King Crimson, Camel, Carvan, Premiata Forneria Marconi, Jethro Tull, Supertramp, Yes, Rush, Genesis, Van der Graaf Generator, Emerson, Lake & Palmer i moltes més. La majoria van començar les seves carreres i discografies abans de 1970, posant la primera pedra del gènere “Progressiu” .
La decadència del gènere va arribar aviat, a mitjans dels 70, quan el públic es va decantar, cansat una mica de tanta grandiloqüència musical, per dos estils molt més simples: el punk y la música disco.
Tot i això, el Progressiu va continuar tenint ( i té ) molts seguidors que el fan viu, encara que un pla molt més discret.
La novel·la, de l’autora nord-americana Laura Hillenbrand, va ser publicada el 2010. Es tracta de la biografia de Louise Zamperini. La història comença al juny de 1943, en plena Segona Guerra Mundial, quan el bombarder en què combatia en Louise, un jove atleta olímpic, es va estavellar a l’oceà Pacífic i va quedar part de la tripulació a la deriva durant 47 dies. Llavors son capturats per l’armada japonesa i enviats a un camp de treball.
La versió cinematogràfica arriba el 2014 de la mà d’Angelina Jolie com a directora. Va rebre nombroses nominacions a diferents premis. Cap a finals d’any hi ha prevista l’estrena d’una seqüela: “Unbroken: path to redemption“.
Podeu clicar la imatge tant per consultar més informació com per accedir al nostre catàleg i veure’n la disponibilitat.
Amb aquest pack finalitzem la temporada “llibre + cinema”. Ens retrobarem a l’octubre?
😉
La novel·la, publicada el 2001, pretén ser una còpia d’un llibre de text del primer curs de Hogwarts amb el magizoòleg Newt Scamander com a autor. Més que argument, el llibre és una relació de bèsties màgiques del món de Harry Potter.
El 2016 es va estrenar la pel·lícula i JK Rowling va adaptar la novel·la. Així, es va crear la història cinematogràfica en què l’explorador i magizoòleg Newt Scamander arriba a Nova York amb la intenció de romandre-hi uns dies. Però quan perd la seva maleta i alguns dels seus animals fantàstics s’escapen, es desencadenen una sèrie d’esdeveniments extraordinaris que posen en suspens la gran ciutat…
A la biblioteca de Lloret disposem del guió original de la pel·lícula, i al catàleg del sistema de lectura pública podreu trobar la versió original.
Podeu clicar la imatge tant per accedir a més informació com per saber-ne la disponibilitat.
