NOVES ADQUISICIONS GENER 2019 !!
NOVES ADQUISICIONS “ESPECIAL NADAL”
ESPECIAL ROAD MOVIES
🎶 Ampliem la col·lecció de música amb la secció de Rock progressiu
El Rock Progressiu (o Rock Simfònic o Art Rock) és un gènere adult i intel·lectual per excel·lència, que neix a Anglaterra al final de la dècada dels 60. A partir de 1968 s’aplica l’etiqueta de progressiu a bandes que realitzaven composicions que anaven més enllà de l’estructura clàssica del pop, blues i rock comercials.
El rock tradicional prové del blues i estils com el country o el soul, amb una estructura harmònica molt més simple, en canvi, el concepte “progressiu” es refereix a la utilització de progressions harmòniques, fent que l’estil, a la seva composició estructural, s’assembli més a la música clàssica, el jazz o la música experimental i d’avantguarda, però amb infulències del hard-rock, pop psicodèlic, folk, blues-rock, jazz, etc.
Generalment són discos conceptuals, amb intèrprets virtuosos que creen temes molt propers a suites, interludis o peces de llarga durada (és habitual que un tema ocupi tota una cara d’un disc de vinil) amb variants rítmiques… Pel que fa a la melodia, el seu nom ho diu, es tracta d’una melodia progressiva, amb composicions molt complexes, on cada instrument és notori i pren un paper molt important.
El Progressiu és una autèntica esponja capaç d’absorbir infinitat d’influències i experimentar amb altres músiques per incorporar-les a la base del rock. Entre les bandes més reconegudes i pioneres d’aquest gènere es troben Pink Floyd, King Crimson, Camel, Carvan, Premiata Forneria Marconi, Jethro Tull, Supertramp, Yes, Rush, Genesis, Van der Graaf Generator, Emerson, Lake & Palmer i moltes més. La majoria van començar les seves carreres i discografies abans de 1970, posant la primera pedra del gènere “Progressiu” .
La decadència del gènere va arribar aviat, a mitjans dels 70, quan el públic es va decantar, cansat una mica de tanta grandiloqüència musical, per dos estils molt més simples: el punk y la música disco.
Tot i això, el Progressiu va continuar tenint ( i té ) molts seguidors que el fan viu, encara que un pla molt més discret.
